Dossier / Críticas

Dossier del espectáculo para descargar en .pdf de Adobe.
logo_PDFcritica_enrique_herreras

critica2B
Crítica de NEL DIAGO | CARTELERA TURIA | Nº 2.572 17/23 DE MAYO 2013

 

‘No te salves’ ja no és només un poema

El Carme Teatre presenta ‘No te salves’, de la jove directora Carla Chillida, que revisa la vida i obra de Mario Benedetti. Un homenatge en què la poesia es llegirà en als cossos, els llums i la música.

MARTA RAMÓN. 22 març 2012

Es va apagar la llum del seu buró fa quasi ja tres anys, però les seues lletres continuen candents, en més de vint idiomes, a les prestatgeries, vestides de casa o biblioteca. Continuen forjant-se en memòries i records dels seus escassos supervivents coetanis. Alimentant encara en una ja inevitable letargia, clar, la necessitat poètica de molts amants. Perquè la seua bellesa, blanca i simple, desperta indistintament l’apetit de sensibilitats exquisides i primàries.

La literatura de Mario Benedetti és, potser, la més amable d’eixa prolífica generació d’autors llatinoamericans que traspassaren les fronteres per mostrar-se al món d’una forma nítidament arrelada a l’autenticitat del seu caràcter cultural. Ara, la companyia teatral A Tiro Hecho, rellegeix la seua vida i obra per traduir-la al llenguatge escènic del teatre, la dansa i la música.Aquest homenatge de teló estarà des de hui fins el diumenge al Carme Teatre. Però no es tracta d’un homenatge en l’avorrit i estricte sentit de la paraula, sinó d’un mode de visitar la figura de l’autor i dotar-la de nous elements dins la construcció creativa. La seua directora, Carla Chillida, ho explica: “com a espectacle té la seua pròpia autonomia, parlant del poeta i narrant a través de la seua prosa, però amb un llenguatge propi. Nosaltres utilitzem elements del nostre propi llenguatge escènic que, d’alguna manera, canalitzen el missatge de Mario. Conservem intacta la seua essència, però aportem l’experiència sensorial del teatre. És altra manera de gaudir de Benedetti”.No te salves sorgeix, segons Chillida, de l’admiració a aquest poeta en particular i a la poesia en general. I acudeix a Celaya i a aquell poema que, amb tant gust, cantaren Paco Ibañez en la intimitat de la seua guitarra, o Serrat amb natural veu temblorosa, aquella que diu a allò de “la poesia és un arma carregada de futur”.Es presenta, doncs, com una proposta jove i moderna, una revisió que no entén de viatges temporals pels temes vertebrals de l’obra de Benedetti, ancorats a la més pura atemporalitat. Tant és així, que el nom de l’obra il·lustra a la perfecció el nostre moment actual: “vivim en uns tems en què no deuríem quedar-nos immòbils al vorera del camí, que és el que diu el poema; és una invitació al compromís, a viure la vida dignament i no quedar-se al marge”.

I és que l’aparença lleugera de l’obra de Benedetti és, en realitat, un meravellós exercici de construcció de capes conceptuals en les que pot excavar-s’hi per arribar a l’os del préssec. Perquè als seus escrits, tant en vers com en prosa, hi ha la petjada de la història personal d’un jove que compleix la vida fins les canes en un país que li dol: “el treball més importat de recerca que hem sigut ha sigut el procés de documentació i estudi, hem profunditzat molt en Benedetti, la seua obra, biografia, context social, polític i sentimental. Després hem tractat de transformar tota aquesta informació en material artístic”. D’aquesta forma, les persones que coneguen bé a l’autor trobaran detalls i subtils referències a la persona de l’escriptor, per aquest motiu “és una obra per a veure més d’una vegada perquè la segona lectura pot donar-te pistes que anteriorment no havies captat”.Però aquesta no és una peça teatral que quede fora de l’interés d’aquells que no hagen experimentat de forma propera els avatars literaris d’aquest autor, ja que el retrat que feu dels dies és universal i així es veurà reflectit a l’escenari: “les temàtiques i situacions que maneja són molt paradoxals, costumistes i divertides. Benedetti va situar en un nivell de proximitat a les persones, pròxim a allò terrenal, amb un llenguatge molt humà i senzill”.No te salves, un títol que engloba, com a vèrtex irrenunciable, una forma de fer vida a colp de vers. Mario Benedetti tornarà a recitar-se amb la veu d’altres, i cossos, llum, i música, també d’altres. Com a metàfora sospirada en el veritable anhel que és un bon record.